FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Alimentació a través d'altres vies o per altres mitjans que els naturals. alimentació artificial Alletament que no es fa amb la llet de la mare, sinó amb llet de vaca, fresca o modificada. Operació que consisteix a col·locar les municions a la part posterior de la tanca d'una arma [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Zel per la religió, per les pràctiques religioses. L'ardent devoció dels croats. La devoció a Déu i als sants. Pràctica religiosa. Fer les seves devocions. Respecte reverent. Devoció a la pàtria. Té autèntica devoció per la seva mare. La [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha de mamar d'una ovella o d'una cabra que no és la seva mare. Un xai, un cabrit, xurmer. Que no admet un xai o un cabrit fill seu a mamar. Una ovella, una cabra, xurmera. Vedell que mama. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
didalets de la Mare de Déu Lligabosc perennifoli de fulles coriàcies, mats i una mica glauques per sota, i flors blanques o tenyides de rosa, reunides en glomèruls disposats sobre un parell de fulles soldades, propi dels alzinars i les garrigues mediterrànies (Lonicera implexa [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa dolor. Una operació dolorosa. Una mort dolorosa. Una pèrdua dolorosa. Estic en la dolorosa necessitat de deixar-ho. M'és dolorós d'haver-lo de castigar tan durament. Adolorat . Imatge de la Mare de Déu en actitud de dol per la mort del Crist. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'esquelet. Molt magre. Una persona esquelètica. Que conté molts fragments de la roca mare o fragments al·lòctons i en què el material comença a alterar-se. Els sòls esquelètics són sòls poc evolucionats. Poc desenvolupat, s [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Adreçar (a algú, especialment a un inferior) blasmes severs per una falta comesa, per un mancament. La seva mare el va renyar perquè no havia anat a estudi. Ets molt dolent, noi; sempre t'han de renyar. Renya'l fort: veuràs com s'esmenarà. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que té afecció per una cosa. És amant de la caça. Amant de l'aire, de la llum. És massa amant del vi. Que ama. Una mare amant. Referint-se a l'amor sexual, persona que té relacions amb una altra amb la qual no està casada. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arrencar les entranyes (a algú). Despullar-se de tot per abnegació en favor d'algú. La mare es desentranya pels fills. Obtenir amb esforç la coneixença (d'una cosa confusa). Els biòlegs s'han esforçat per desentranyar el misteri de la vida d'aquests animals. [...]
